[vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”][vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_shadow=”none” column_border_radius=”none” column_link_target=”_self” gradient_direction=”left_to_right” overlay_strength=”0.3″ width=”1/1″ tablet_width_inherit=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” column_border_width=”none” column_border_style=”solid” bg_image_animation=”none”][vc_column_text]Les dones han tingut un paper vital a l’avenç de la tecnologia i la informàtica. Dones a les ombres que requereixen la nostra atenció i reconeixement. I no perquè preguntin, no. Però perquè són un exemple perquè moltes nenes i dones puguin seguir els seus passos en igualtat de condicions, i perquè tothom sàpiga que el gènere no importa a l’hora de treballar i aportar coneixement al món.
Avui 8 de març Dia Internacional de la Dona Treballadora de Vintegris volem rendir el nostre petit homenatge a les pioneres del sector perquè així com ja han servit d’inspiració a les nenes, segueixin fent-ho a les futures generacions. Aquestes són algunes de les dones que van trencar barreres i van marcar una fita en tecnologia.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”][vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_shadow=”none” column_border_radius=”none” column_link_target=”_self” gradient_direction=”left_to_right” overlay_strength=”0.3″ width=”1/1″ tablet_width_inherit=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” column_border_width=”none” column_border_style=”solid” bg_image_animation=”none”][vc_custom_heading text=”Ada King Lovelace, La pionera” font_container=”tag:h4|text_align:center|color:%230069b4″ google_fonts=”font_family:Open%20Sans%3A300%2C300italic%2Cregular%2Citalic%2C600%2C600italic%2C700%2C700italic%2C800%2C800italic|font_style:300%20light%20regular%3A300%3Anormal”][vc_column_text]
Aquesta comtessa britànica, nascuda el 1815, va ser la primera persona a definir un llenguatge de programació general interpretant les idees de Charles Babbage, professor de matemàtiques de Cambridge i pare dels ordinadors. Lovelace va definir conceptes com bucle o subrutina i va definir l’ús de targetes perforades per programar una màquina creada pel matemàtic anglès.[/vc_column_text][vc_custom_heading text=”Willemina Fleming, Creadora d’ordinadors de Harvard” font_container=”tag:h4|text_align:center|color:%230069b4″ google_fonts=”font_family:Open%20Sans%3A300%2C300italic%2Cregular%2Citalic%2C600%2C600italic%2C700%2C700italic%2C800%2C800italic|font_style:300%20light%20regular%3A300%3Anormal”][/vc_column][/vc_row][vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”][vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_shadow=”none” column_border_radius=”none” column_link_target=”_self” gradient_direction=”left_to_right” overlay_strength=”0.3″ width=”1/1″ tablet_width_inherit=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” column_border_width=”none” column_border_style=”solid” bg_image_animation=”none”][vc_column_text]
A finals del segle XIX, els homes de l’Observatori de la Universitat de Harvard estaven ocupats mirant al cel, recopilant dades sobre els planetes. Ningú no va organitzar la quantitat d’informació recopilada. El cap de l’Observatori, Edward Pickering, necessitava algú per fer aquesta tasca. Una modesta mare soltera d’origen escocès sense estudis superiors sol·licitats. Així va ser com Willemina Fleming va crear el Harvard Computer Group , un grup de dones que va classificar més de 10.000 estrelles . Més tard es va convertir en una reconeguda astrònoma.[/vc_column_text][vc_custom_heading text=”Les primeres programadores: les dones de l’ENIAC” font_container=”tag:h4|text_align:center|color:%230069b4″ google_fonts=”font_family:Open%20Sans%3A300%2C300italic%2Cregular%2Citalic%2C600%2C600italic%2C700%2C700italic%2C800%2C800italic|font_style:300%20light%20regular%3A300%3Anormal”][/vc_column][/vc_row][vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”][vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_shadow=”none” column_border_radius=”none” column_link_target=”_self” gradient_direction=”left_to_right” overlay_strength=”0.3″ width=”1/1″ tablet_width_inherit=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” column_border_width=”none” column_border_style=”solid” bg_image_animation=”none”][vc_column_text]
En 1946, sis matemàtics es van encarregar de programar la que seria el primer ordinador electrònic desenvolupat pel govern dels Estats Units , la Computadora i Integrador Numèric Electrònic (ENIAC). Pesava 27 tones, ocupava 167 m2, tenia més de 17.000 vàlvules i podia fer 300 multiplicacions i 5.000 addicions per segon. Va ser creat per calcular trajectòries balístiques i la funció de les matemàtiques era escriure els programes en sistema binari. La realització de les diferents operacions implicava connectar i desconnectar cables constantment.[/vc_column_text][vc_custom_heading text=”Grace Hopper, la mare de la informàtica i la creadora del terme error” font_container=”tag:h4|text_align:center|color:%230069b4″ google_fonts=”font_family:Open%20Sans%3A300%2C300italic%2Cregular%2Citalic%2C600%2C600italic%2C700%2C700italic%2C800%2C800italic|font_style:300%20light%20regular%3A300%3Anormal”][/vc_column][/vc_row][vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”][vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_shadow=”none” column_border_radius=”none” column_link_target=”_self” gradient_direction=”left_to_right” overlay_strength=”0.3″ width=”1/1″ tablet_width_inherit=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” column_border_width=”none” column_border_style=”solid” bg_image_animation=”none”][vc_column_text]
La Sra. Hopper, qui també va venir de l’Exèrcit i es va convertir en Almirall Honorari a la Marina dels Estats Units, va ser una de les programadores del primer gran ordinador, la Mark I . COBOL. Va crear el terme error (bug) lliscant una papallona als circuits, provocant errors d’execució. També va aplicar les seves habilitats informàtiques a empreses privades, creant UNIVAC I, el primer ordinador orientat als negocis. La seva contribució més coneguda, el llenguatge del compilador, tradueix instruccions de l’anglès al llenguatge intern de la màquina. Hopper va dir que “ho creu per mandra i fingint que el programador era més matemàtic”. Va morir el 1992.[/vc_column_text][vc_custom_heading text=”Karen Spärck Jones, creadora del llenguatge natural en què es basen els motors de cerca actuals” font_container=”tag:h4|text_align:center|color:%230069b4″ google_fonts=”font_family:Open%20Sans%3A300%2C300italic%2Cregular%2Citalic%2C600%2C600italic%2C700%2C700italic%2C800%2C800italic|font_style:300%20light%20regular%3A300%3Anormal”][/vc_column][/vc_row][vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”][vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_shadow=”none” column_border_radius=”none” column_link_target=”_self” gradient_direction=”left_to_right” overlay_strength=”0.3″ width=”1/1″ tablet_width_inherit=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” column_border_width=”none” column_border_style=”solid” bg_image_animation=”none”][vc_column_text]
Els cercadors que fem servir cada dia es basen en els descobriments realitzats sobre el llenguatge natural d’aquesta científica britànica. Karen Spärck Jones va ser contractada per investigar a Cambridge per una altra dona, la lingüista computacional Margaret Masterman. Totes dues de la Unitat de Recerca del Llenguatge, a finals de la dècada de 1950, van treballar en el desenvolupament d’un tesaurus per al processament del llenguatge e. El treball de recerca realitzat per Spärck Jones sempre ha estat molt valorat per la comunitat científica, però encara ho va ser més amb l’arribada d’Internet.[/vc_column_text][vc_custom_heading text=”Mary Allen Wilkes, la dona que ens va portar la informàtica a casa” font_container=”tag:h4|text_align:center|color:%230069b4″ google_fonts=”font_family:Open%20Sans%3A300%2C300italic%2Cregular%2Citalic%2C600%2C600italic%2C700%2C700italic%2C800%2C800italic|font_style:300%20light%20regular%3A300%3Anormal”][/vc_column][/vc_row][vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”][vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_shadow=”none” column_border_radius=”none” column_link_target=”_self” gradient_direction=”left_to_right” overlay_strength=”0.3″ width=”1/1″ tablet_width_inherit=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” column_border_width=”none” column_border_style=”solid” bg_image_animation=”none”][vc_column_text]
Nascuda el 1937, Wilkes sempre va voler ser advocada, però els seus pares no els ho van permetre. Va acabar graduant-se en filosofia i treballant en programació. Va ser pionera en el disseny del sistema operatiu LAP6 a partir de l’ordinador d’instruments de laboratori del MIT (LINC). El 1964, el seu grup de treball es va traslladar de Boston a St. Louis, Missouri. No volia treballar-hi perquè la seva mare estava malalta. La solució va ser instal·lar el LINC, de la mida d’un frigorífic, a casa perquè pogués funcionar, només necessitava una línia telefònica. Va ser la primera persona a fer servir un ordinador personal a casa i, en certa manera, un pioner del teletreball. Per cert, Mary Allen Wilkes va acabar exercint com advocada. [/vc_column_text][vc_custom_heading text=”Joan Ball, la força impulsora darrere de les cites en línia” font_container=”tag:h4|text_align:center|color:%230069b4″ google_fonts=”font_family:Open%20Sans%3A300%2C300italic%2Cregular%2Citalic%2C600%2C600italic%2C700%2C700italic%2C800%2C800italic|font_style:300%20light%20regular%3A300%3Anormal”][/vc_column][/vc_row][vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”][vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_shadow=”none” column_border_radius=”none” column_link_target=”_self” gradient_direction=”left_to_right” overlay_strength=”0.3″ width=”1/1″ tablet_width_inherit=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” column_border_width=”none” column_border_style=”solid” bg_image_animation=”none”][vc_column_text]
Match, el projecte d’estudiants de Harvard, no va ser el primer sistema de cites digitals del món. El 1964, l’anglesa Joan Ball va crear la solució precursora de l’actual Tinder. Joan Ball treballava en una agència matrimonial. Veient el pes que començava a tenir la informàtica, va dissenyar un sistema de targetes perforades buscant els atributs que els clients de l’agència no volien trobar als seus futurs pretendents . L’ordinador va creuar la informació i els usuaris van rebre el nom i l’adreça del futur candidat/a.[/vc_column_text][vc_custom_heading text=”Adele Goldberg, inspiració per als ordinadors descriptori dApple” font_container=”tag:h4|text_align:center|color:%230069b4″ google_fonts=”font_family:Open%20Sans%3A300%2C300italic%2Cregular%2Citalic%2C600%2C600italic%2C700%2C700italic%2C800%2C800italic|font_style:300%20light%20regular%3A300%3Anormal”][/vc_column][/vc_row][vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”][vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_shadow=”none” column_border_radius=”none” column_link_target=”_self” gradient_direction=”left_to_right” overlay_strength=”0.3″ width=”1/1″ tablet_width_inherit=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” column_border_width=”none” column_border_style=”solid” bg_image_animation=”none”][vc_column_text]
Goldberg, matemàtic, va ser investigador al Centre de Recerca Xerox Palo Alto (PARC) a mitjans de la dècada de 1970. Ella era l’única dona del grup que desenvolupava el llenguatge de programació SmallTalk ; que estava destinat a superar Windows com a interfície gràfica d’usuari (GUI). En una entrevista recent, Golberg va revelar que els seus superiors a Xerox la van obligar a mostrar SmallTalk i la interfície a un jove Steve Jobs i el seu equip que van visitar PARC el 1979. Des del principi, va dir que semblava una mala idea. El mateix Jobs va reconèixer que la tecnologia en què havia participat Goldberg ho havia “paralitzat” i que seria clau en el futur de la informàtica i Apple. Potser, sense la feina d’Adele, l’escriptori d’Apple no tindria la seva aparença actual.[/vc_column_text][vc_custom_heading text=”Margaret Hamilton, va desenvolupar el programari de navegació per al Programa Espacial Apollo.” font_container=”tag:h4|text_align:center|color:%230069b4″ google_fonts=”font_family:Open%20Sans%3A300%2C300italic%2Cregular%2Citalic%2C600%2C600italic%2C700%2C700italic%2C800%2C800italic|font_style:300%20light%20regular%3A300%3Anormal”][/vc_column][/vc_row][vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”][vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_shadow=”none” column_border_radius=”none” column_link_target=”_self” gradient_direction=”left_to_right” overlay_strength=”0.3″ width=”1/1″ tablet_width_inherit=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” column_border_width=”none” column_border_style=”solid” bg_image_animation=”none”][vc_column_text]
Margaret Hamilton és científica informàtica, matemàtica i enginyera de sistemes. Va ser directora de la Divisió d’Enginyeria de Programari del Laboratori d’Instrumentació del MIT, on amb el seu equip va desenvolupar el programari de navegació a bord per al Programa Espacial Apollo . El 1986, es va convertir en la fundadora i directora executiva de Hamilton Technologies, Inc. a Cambridge, Massachusetts. L’empresa es va desenvolupar al voltant del llenguatge universal de sistemes basat en el seu paradigma de “desenvolupament abans del fet” (DBTF) per a sistemes de disseny de programari. Va encunyar el terme “enginyeria de programari” per distingir entre maquinari i altres treballs d’enginyeria. Tot i que la seva idea no va ser ben rebuda al principi, eventualment el programari va generar el mateix respecte que altres disciplines.[/vc_column_text][vc_custom_heading text=”Evelyn Berezin promou els processadors de text i el primer sistema de reserva de bitllets d’avió.” font_container=”tag:h4|text_align:center|color:%230069b4″ google_fonts=”font_family:Open%20Sans%3A300%2C300italic%2Cregular%2Citalic%2C600%2C600italic%2C700%2C700italic%2C800%2C800italic|font_style:300%20light%20regular%3A300%3Anormal”][/vc_column][/vc_row][vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”][vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_shadow=”none” column_border_radius=”none” column_link_target=”_self” gradient_direction=”left_to_right” overlay_strength=”0.3″ width=”1/1″ tablet_width_inherit=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” column_border_width=”none” column_border_style=”solid” bg_image_animation=”none”][vc_column_text]
Evelyn Berezin era una enginyera informàtica nord-americana. Va desenvolupar el primer sistema de reserva de butlletes d’avió per a United Airlines . També és coneguda com la mare dels processadors de text, ja que el 1968 va desenvolupar la idea d’un programa que permetia emmagatzemar i editar textos.[/vc_column_text][vc_custom_heading text=”Shirley Ann Jackson, la primera dona afroamericana a obtenir un doctorat al MIT. Va desenvolupar el fax, el marcatge per tons, la fibra òptica …” font_container=”tag:h4|text_align:center|color:%230069b4″ google_fonts=”font_family:Open%20Sans%3A300%2C300italic%2Cregular%2Citalic%2C600%2C600italic%2C700%2C700italic%2C800%2C800italic|font_style:300%20light%20regular%3A300%3Anormal”][/vc_column][/vc_row][vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”][vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_shadow=”none” column_border_radius=”none” column_link_target=”_self” gradient_direction=”left_to_right” overlay_strength=”0.3″ width=”1/1″ tablet_width_inherit=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” column_border_width=”none” column_border_style=”solid” bg_image_animation=”none”][vc_column_text]
Shirley Ann Jackson és una física nord-americana i divuitena presidenta de l’Institut Politècnic Rensselaer. Va rebre el seu Ph.D. en física nuclear de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts el 1973, convertint-se en la primera dona afroamericana a obtenir un doctorat al MIT . També és la segona dona afroamericana als Estats Units a obtenir un doctorat en física.[/vc_column_text][vc_custom_heading text=”Radia Perlman, la mare d’internet” font_container=”tag:h4|text_align:center|color:%230069b4″ google_fonts=”font_family:Open%20Sans%3A300%2C300italic%2Cregular%2Citalic%2C600%2C600italic%2C700%2C700italic%2C800%2C800italic|font_style:300%20light%20regular%3A300%3Anormal”][/vc_column][/vc_row][vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”][vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_shadow=”none” column_border_radius=”none” column_link_target=”_self” gradient_direction=”left_to_right” overlay_strength=”0.3″ width=”1/1″ tablet_width_inherit=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” column_border_width=”none” column_border_style=”solid” bg_image_animation=”none”][vc_column_text]
Nascuda el 1951, Radia Perlman va crear l’algorisme darrere del Protocol d’arbre d’expansió (STP) , que és una part crucial de la base subjacent d’Internet. Tot i això, insisteix que “Internet no va ser inventat per cap individu”. Actualment treballa per a Dell EMC a Seattle, Estats Units, i anteriorment va estar treballant per a Intel, per a això va obtenir més de 47 patents.[/vc_column_text][vc_custom_heading text=”Megan Smith, promovent la neutralitat de la xarxa” font_container=”tag:h4|text_align:center|color:%230069b4″ google_fonts=”font_family:Open%20Sans%3A300%2C300italic%2Cregular%2Citalic%2C600%2C600italic%2C700%2C700italic%2C800%2C800italic|font_style:300%20light%20regular%3A300%3Anormal”][/vc_column][/vc_row][vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”][vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_shadow=”none” column_border_radius=”none” column_link_target=”_self” gradient_direction=”left_to_right” overlay_strength=”0.3″ width=”1/1″ tablet_width_inherit=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” column_border_width=”none” column_border_style=”solid” bg_image_animation=”none”][vc_column_text]
Megan Smith, nascuda el 1965, va passar el 2014 de vicepresidenta de Google a directora de tecnologia del govern dels Estats Units durant l’administració Obama. Per a la seva missió li van obsequiar una portàtil Dell i una Blackberry… i 70.000 milions de dòlars per a la gestió pública de la ciència i la tecnologia. Entre les seves fites: assessorar Barack Obama per aconseguir, el 2015, la neutralitat a Internet amb el principi d’igualtat per a tots els usuaris , definint l’accés a Internet com un “bé públic”.[/vc_column_text][vc_custom_heading text=”Frances E. Allen, la primera guanyadora del Turing va ser un especialista en millorar el rendiment dels programes de computació” font_container=”tag:h4|text_align:center|color:%230069b4″ google_fonts=”font_family:Open%20Sans%3A300%2C300italic%2Cregular%2Citalic%2C600%2C600italic%2C700%2C700italic%2C800%2C800italic|font_style:300%20light%20regular%3A300%3Anormal”][/vc_column][/vc_row][vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”][vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_shadow=”none” column_border_radius=”none” column_link_target=”_self” gradient_direction=”left_to_right” overlay_strength=”0.3″ width=”1/1″ tablet_width_inherit=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” column_border_width=”none” column_border_style=”solid” bg_image_animation=”none”][vc_column_text]
Matemàtica i investigadora informàtica nord-americana, va ser pionera en el desenvolupament de programari i en la creació de sistemes informàtics d’alt rendiment , destacant-se especialment en la creació de programes compiladors, que són aquells que transformen el codi font d’un programa en el seu equivalent en un altre llenguatge de programació generalment de nivell inferior. Allen va desenvolupar la major part de la seva carrera professional a IBM, on va treballar durant 45 anys, ocupant importants llocs al departament de R+D+i. El 2006 va rebre l’AM Turing, sent la primera dona a rebre aquest premi atorgat per l’Associació de Maquinària de Computació (ACM ) i que des de 1966 reconeix tots aquells que s’han destacat en informàtica i conegut com el “Premi Nobel” en informàtica. El premi se li va atorgar per “les contribucions pioneres a la teoria i la pràctica de l’optimització de tècniques de compilació que van establir les bases per a l’optimització del compilador modern i l’execució automàtica en paral·lel”. [/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”][vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_shadow=”none” column_border_radius=”none” column_link_target=”_self” gradient_direction=”left_to_right” overlay_strength=”0.3″ width=”1/1″ tablet_width_inherit=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” column_border_width=”none” column_border_style=”solid” bg_image_animation=”none”][vc_column_text]Avui dia hi ha més nenes que mai a l’escola, però no sempre tenen les mateixes oportunitats que els nens per completar i beneficiar-se de l’educació de la seva elecció. Massa nenes i dones es veuen frenades per prejudicis, normes socials i expectatives que influeixen en la qualitat de leducació que reben i les matèries que estudien. Estan particularment subrepresentats a l’educació en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM) i, en conseqüència, a les carreres STEM. En un entorn empresarial canviant i malgrat la plena incorporació de la dona al mercat laboral, cal preguntar-se per què segueix havent-hi tan poques dones en llocs directius i executius en empreses tecnològiques. La promoció doportunitats i la lluita per la igualtat seran claus per revertir la situació.
Si estàs interessat en saber més sobre les solucions digitals per als negocis sol·licita una demo o si tens qualsevol dubte, t’animem a que et posis en contacte amb nosaltres . Estarem encantats d’ajudar-te. Finalment, si ets a les xarxes socials, connecta’t amb nosaltres per estar al corrent de les nostres novetats i conèixer més sobre firmes digitals i Certificats Digitals. Estem a Twitter i LinkedIn . Segueix-nos![/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]